Molt bones companys de l'metal·loide! I si veiéssim des d'un altre punt de vista la caiguda de Telmor? ¿I si ho veiéssim des del punt de vista de Restalaan? Sens dubte el primer llibre que vaig llegir de Warcraft i em va agradar en gran manera, va ser l'Ascens de l'Horda. Avui vull fer un pas més i intentar narrar com ho haguessin vist o viscut els propis Draenei de Telmor, els seus últims moments.
La caiguda de Telmor - Des d'un altre punt de vista
Els atacs s'incrementaven, Restalaan a l'igual que Velen, no comprenia la raó d'aquests atacs. Com era possible que els orcs comencessin a atacar-los sense cap raó? ¿Haurien comès algun error? Li haurien faltat a el respecte a algun líder orc?
Sigui com sigui, Restalaan i els altres draenei es veien ara en una guerra que no podien guanyar ja que l'enemic era molt més nombrós que ells. Els pocs supervivents que deixaven els orcs eren capturats i portats a Shaz'gul, la residència de l'clan Sombraluna. Els Rangari informaven Restalaan constantment sobre els moviments dels orcs, segons aquests, els orcs atacaven i saquejaven els cadàvers, armes i armadures, ho aprofitaven tot.
Puñonegro amb el seu segon a l'comandament Orgrim Martell Maleït i el clan Roca Negra
L'anomenada «Horda» creixia i amb ella el mestratge i set de sang dels seus guerrers. Amb cada batalla els orcs es feien més perillosos i els draenei es veien obligats a lluitar contra ells per sobreviure. Restalaan era el capità de la Guàrdia d'Telmor, un dels emplaçaments draenei, que protegia gràcies a una sèrie de vidres creant un escut protector que feia que la ciutat i tots els seus habitants passessin desapercebuts entre la mala herba. L'únic que coneixia com desfer l'encanteri era Restalaan, encara que, en una ocasió un parell de joves orcs rescatats per Restalaan de l'atac d'un ogre van ser convidats a Telmor. Tan sols Durotan i Orgrim havia penetrat més enllà de l'escut protector, però Restalaan tenia la certesa que els orcs no recordaven com accedir a la ciutat, eren molt petits com per recordar-ho quan va succeir, al menys això creia ell.
En una de les partides de caça a les que solia anar Restalaan va ser atacada per orcs, però aquests orcs no lluitaven tan bé com els que s'havien topat anteriorment, els seus xamans no aconseguien contactar amb els elements, no podien curar als seus ferits i això ajudava. Restalaan lluitava bé, amb la seva gran maça va tombar d'un sol cop a un orc que es va abalançar sobre ell. Les costelles es van escoltar cruixir fins i tot sota l'armadura, a un altre el va matar d'un aclaparador cop al cap amb la seva maça, aquesta va sonar com una síndria a l'trencar-se. Un altre orc a l'veure l'escena es va llançar amb ràbia contra Restalaan, que es trobava d'esquena. Amb un gràcil gir qual ballarí Restalaan va alçar el seu martell i ... Va parar en sec! ... A mig pam de el crani de l'orc que vestia amb una pell de llop. ¿Durotan? Restalaan va ordenar la retirada i així li va salvar la vida a Durotan, per segona vegada.
Un matí, un grup de Rangari van arribar a Telmor per reunir-se amb Restalaan, havien avisar la ciutat. Un grup de orcs de diversos clans dirigits per dos genets s'aproximaven a la ciutat, alarmat Restalaan preparo la defensa de la ciutat. Els Vandari, els guerrers draenei, començaven a preparar armats amb maces, escuts, espases i espasades. Lluitarien a mort, havien de defensar la ciutat a tota costa. Restalaan es trobava a primera línia de batalla i ... per a sorpresa de tots, l'escut de la ciutat es va obrir davant seu.
Els orcs van vacil·lar per un moment, però a l'veure la por als ulls dels draenei, es van llançar a la càrrega. El xoc va ser brutal, els draenei van aguantar el primer embat amb els seus poderosos escuts, els dos genets orcs van saltar per sobre d'ells i es van obrir el pas pel front. Els huargos atacaven amb la seva ferocitat característica, els seus afilats dents penetraven l'armadura i perforaven l'os. Un dels genets portava un enorme martell i portava una armadura negra, Orgrim Martell Maleït s'obria pas a través de les files draenei. Els orcs Mà Destrossada, Roca Negra, Crit de Guerra i Llop Gèlid el seguien, l'altre genet anava muntat sobre un huargo blanc i vestia amb pells d'aquest mateix animal, sens dubte era Durotan.
Durotan i Orgrim dirigint l'atac de Telmor
Les dones i nens es trobaven a la part superior de la ciutat, mentre que la lluita es renyava a la plaça principal. Els orcs lluitaven amb una gran ferocitat, un cop sobrepassada la primera línia de defensa, els Vandari armats amb maces i espasades van carregar contra els orcs produint un gran nombre de baixes. Cranis aixafats i membres amputats jeien sobre el camp de batalla, els orcs per la seva banda tenien un as a la màniga, a l'ordre d'Orgrim un centenar de orcs amb enormes escuts de ferro forjat amb les armadures dels draenei morts van aparèixer.
Els Roca Negra van carregar contra l'elit draenei xocant amb feresa, el so de l'metall, la sang blava dels draenei sobre els rostres dels seus atacants, aviat la plaça seria controlada. Orgrim a lloms del seu huargo, Comiférreo, lluitaven com un de sol. Va escoltar un udol de dolor i va veure com un guerrer draenei s'enfilava al seu huargo de costat a costat amb la seva espasa. Orgrim va caure de la seva muntura, i el Martell Maleït va volar de les seves mans, a l'intentar aixecar-se una peülla pis seu pit i el va estrènyer contra el terra, tenia a l'Draenei sobre d'ell. El draenei va alçar la seva arma que encara estava tacada de la sang de l'animal, mentre Orgrim mirava al seu agressor amb ràbia. Tot d'una, un cop sec al coll va sacsejar a l'draenei i va caure a plom, XNUMX Crit de Guerra amb el Martell Maleït, que havia caigut a terra fora de l'abast de Orgrim, va ser el seu salvador, va aixecar al seu comandant de terra i aquest li rugir:
¿Es pot saber què fas amb això? -Va cridar Orgrim, com renyaria un pare al seu cadell mentre agafava la seva maza-
Torna a la lluita si no vols córrer la mateixa sort que la teva víctima - va tornar a rugir el orc mentre posava el Martell Maleït en la seva espatlla i tornava a la batalla-
En una altra part de la ciutat, Restalaan s'enfrontava a tres Mà Destrossada. Aquests orcs eren gladiadors, antics esclaus dels ogres; es van rebel·lar i per lliurar-se de les seves grillons es van veure obligats a tallar-se la mà, al seu lloc ara llueix un full d'espasa o de qualsevol arma que tinguessin a mà per suplantar el seu membre. Un d'ells portava un ganxo, un altre un full d'una espasa i l'últim el que semblava una destral.
Restalaan espero que s'abalancessin, el de la mà de la destral va atacar primer intentant agafar el mall de Restalaan per poder assestar-li un cop traïdor, per la seva sorpresa al draenei va deixar anar la seva arma i la va agafar amb l'altra mà, a l'fer tal maniobra va donar a l' pàl·lid orc a la galta; això va fer que caigués a plom qual sac de farina mentre que la sang li brollava de la boca. Aquesta vegada els dos orcs restants van atacar alhora, Restalaan va agafar a l'orc de el ganxo abans que el seu company arribés amb el full de la seva espasa per davant i va assassinar a un integrant del seu propi clan, l'astut draenei va usar el cos de l'incaut orc com a escut.
Mentre el orc intentava treure l'espasa de el cadàver del seu company, Restalaan es va acostar a ell i va enfonsar la seva enorme maça de dues mans sobre el crani de l'orc que va quedar incrustada entre les seves espatlles.
Restalaan va ordenar una retirada a la part alta de la ciutat, tan sols quedaven una vintena de draenei lluitant i l'enemic els superava en nombre. A més, els pocs draenei que quedaven estaven ferits i exhausts, els sanadors estaven gastant els seus poc mannà en els ferits més greus.
Restalaan encara era a la plaça ordenant la retirada i intentant retenir els orcs tant com podia. Durotan aparèixer muntat en el seu huargo, d'un cop tomb a l'orc a terra fent-ho caure de la seva muntura. La bèstia a l'veure el perill que corria el seu amo va agafar a Restalaan pel braç amb que subjectava la seva maça, la pressió que exercien les mandíbules de l'animal sobre el braç de l'draenei era tan dolorosa que va acabar per deixar anar la seva arma i poc a poc van començar a enfonsar les seves dents en la carn. Durotan encara era a terra, li costava respirar, es va posar dret i miro Restalaan amb tristesa, tant el orc com el draenei sabien que tard o d'hora aquest moment arribaria.
Durotan es va posar davant de Restalaan destral en mà, mentre el seu huargo encara tirava de el braç de l'draenei com si fos un tros de drap, Restalaan va tancar els ulls, la seva hora havia arribat i tots els habitants de la ciutat moririen a mans dels seus antany pacífics veïns, els orcs. Durotan decapitar a Restalaan, el cos del seu salvador va caure a terra i a el veure que el draenei ja no es movia el huargo el va deixar anar.