Destinació: Prefaci
Destinació: Capítol I
Destinació: Capítol II
Destinació: Capítol III
Destinació: Capítol IV
Era un gran dia!
Vaig sortir al carrer decidida i animada. El món semblava diferent. O seria jo? Em vaig trobar amb Grisillo a la Plaça parlant amb el germà Kristoff.
- Naini - van saludar amablement.
- Bon dia. Gris, necessitaria parlar amb tu.
Em va mirar de dalt a baix i va esclatar en un riure feliç.
- Ja estàs preparada? Quan vulguis podem començar.
El vaig mirar en silenci.
- El teu instrucció, no?
- Gris, crec que hauríem de parlar a soles.
Vam anar en silenci fins al seu despatx.
- On vas, Naini? Què va passar?
- Necessito un favor, necessito alguna cosa pel que començar.
- Vas a sortir sense entrenament allà fora? Què busques?
Per un moment vaig dubtar, però només ell podria ajudar-me.
- Surto a l'espera que em triïn.
- ¿Els murris ?! - estava realment enfadat.
- Si - vaig dir amb decisió - i si creus que no pots ajudar-me no et preocupis, trobaré la manera.
- Jo ... - semblava que alguna cosa en ell s'esfondrava. - T'ajudaré amb el teu començament, però et demano que no tornis més a per la meva ajuda. - El seu to es va tornar fred - A cap dels dos ens convé que ens vegin junts.
Alguna cosa en el meu ésser va trencar, com si l'arrel d'un arbre esgasrrinxàs la terra fins desprendre d'ella. Sabia que aquestes arrels ara ja no tindrien on agafar-se, a partir d'aquest moment només em quedava curar-les a l'aire.
- Així serà, el meu Lord.
Havíem quedat a la porta de la ciutat a l'vespre.
Vaig decidir anar a el Districte de Mercaders a comprar una daga, allà on Shellene m'havia indicat que venien les espases. Era el barri més concorregut de la ciutat. Els principals comerciants, la subhasta, el banc, la posada ... tot sempre estava ple de la gent més diversa. Allà tothom semblava tenir pressa, fins i tot els que estaven aturats semblaven estar atents a alguna cosa.
Humans, elfs, gnoms, nans, fins Draeneis. Caçadors amb les seves mascotes, mags amb els seus bastons, guerrers amb les seves espases, fins sacerdots amb les seves robes elegants. Encara que no entenia perquè sempre anaven vestits amb les seves armadures de combat.
Aquesta part de la ciutat no descansava, el cel es feia fosc i no deixava d'arribar gent que buscaven alguna cosa. Tractes, comerços, intercanvis ... negocis.
Vaig prendre el camí cap a la porta de Ventormenta.
Aquell pont que mai havia creuat, aquelles enormes estàtues que s'aixecaven cap al cel, aquells herois que em miraven a l'passar. Una cosa estava canviant.
Lord Grisillo ja m'esperava al camí, vestit amb uns pantalons grisos i una camisa blanca, semblava, gairebé, un simple habitant de Ventormenta. Quant vaig arribar a on es trobava va començar a caminar, sense mirar-me, sense parlar-me.
Vaig notar que anàvem cap al sud.
- Passarem per Villadorada, només per anar pel camí segur, no pararem allí.- Em va informar finalment.
No crec que tardáramos molt a arribar, però el viatge es va fer etern. El sol encara no escalfava sobre els nostres caps quan creuem una petita muralla, molt més estreta que les de Ventormenta que semblaven protegir l'entrada d'una vall. Seguim el camí fins arribar prop de la porta d'una petita Abadia que dominava el lloc.
- Adios.- va dir Grisillo i va marxar.
Estava sola.