Destinació: Prefaci
Destinació: Capítol I
Destinació: Capítol II
Shellene i jo vam entrar a la casa i mentre esmorzava li vaig explicar tot el que havia passat aquella nit, vaig decidir no explicar res de la meva nova admiració per la forma de lluitar d'aquell estrany. Shellene es va quedar molt preocupada pel fet d'aquella atenció que ell em va dedicar abans de marxar, pensava que mai és bo que un enemic es quedi amb la teva cara. Jo vaig riure. Va marxar per tancar totes les portes i finestres per si a aquell membre de l'horda se li acudia amagar-hi.
El dia va passar lent. Intentava mantenir entretinguts als nens, amb jocs i concursos, teatres i batalles llegendàries, però no estaven molt conformes amb aquell tancament.
Ja feia uns anys que podria haver deixat l'orfenat, quan vaig complir la majoria d'edat, però havia preferit quedar-me allà, ajudant a Shellene. Cada any les guerres es cobraven més vides i més gent s'unia a les batalles, així a l'orfenat cada vegada arribaven més nens sense llar ni família.
Cap a molt de temps, una nit, Lord Grisillo Quiebrasombras, l'instructor de Paladines, tornava a la seva habitació a la Catedral, quan va veure un petit bony al costat de les escales. Allà, acompanyada entre mantes, hi havia una petita, pèl-roja i rosada que el mirava amb els ulls ben oberts i somrients. Em va cridar Naini.
Així va ser com sota la protecció de Lord Quiebrasombras i la cura de Shellene vaig créixer. Tot el temps lliure que em deixaven els estudis els passava a la Catedral. Grisillo sempre va suposar que em convertiria en la seva deixebla en les arts de la guerra, però, la veritat, mai em vaig sentir atreta per la batalla. Passava la major part de el temps entre els llibres de la Biblioteca, coneixent i aprenent la història i les llegendes d'Azeroth.
Ja queia el sol quan Sam va anar a buscar-me.
- Què va passar? - vaig preguntar ansiosa.
- Era un murri, a el parer va robar una mica de l'habitació de Shaina i va marxar. Creiem que va venir sol. No hem trobat res, ni ha passat res més a la ciutat. Ja podeu estar tranquilas-. Va somriure Samuelson.
- ¿Sam, està Grisillo a la Catedral?
- No, està al Castell informant, crec.
- Està bé ... bé, demà li buscarem vaig dir, alguna cosa contrariada, esperava que pogués ajudar-me.
- Necessites alguna cosa? Saps que pots comptar amb mi per al que necesites- tots dos ens havíem criat junts i encara que la formació militar de Sam ens havia distanciat, ell sempre intentava passar el major temps possible amb mi, cosa que solia agradecer.- Aquesta nit seria millor que no sortissis, de totes maneres, els guàrdies estan atents a qualsevol moviment i no m'agradaria que et confonguessin.
No vaig poder més que posar-me a riure, més d'una vegada m'havien detingut en els meus passejos nocturns confundiéndome amb algun lladregot. Sam també reia.
- Esperaré fins demà, gràcies de totes maneres.
Vaig passar tota la nit somiat amb aquell estrany ésser que es movia amb aquesta sorprenent velocitat i desapareixia i apareixia al seu gust. Vaig despertar a l'alba amb una estranya sensació d'urgència. Pensava en com seria lluitar així, manejar aquestes petites dagues i tot i així deixar fora de combat a un guerrer experimentat. Necessitava saber més.
Vaig sortir d'hora disposada a buscar qualsevol informació que pogués trobar. Sabia que a la biblioteca de la Catedral no anava a trobar res, així que va decidir anar a buscar a Adair Gilroy, un bibliotecari que regentava una petita llibreria en el Districte dels Canals, prop de les masmorres. Segur que allà trobaria una mica d'interès.
- Bon dia, senyoreta, puc ajudar-la en alguna cosa?
- Bon dia, m'agradaria saber si tindria algun tipus de llibre sobre les diferents classes de combat.
- Algun treball de classe, jove?
- Més aviat, alguns dubtes existencials.
- Ja veig ... -Adair em va mirar amb recelo- vegem el que podem trobar.
Va treure de la prestatgeria que estava al costat de la porta un llibre de tapes grises.
- Crec que necessitaré alguna cosa una mica més ... complet.
- Si volguessis donar-me una mica més ... d'informació - va imitar el meu to a l'demanar-- potser pogués trobar allò que busques.
- Bé, un amic em va comentar algunes coses sobre els murris i m'agradaria comprovar algunes de les seves teories-. Li vaig somriure amb certa coqueteria, que no vaig pensar fora a funcionar.
Es va produir un silenci tens fins que Adair va somriure per a si i es va donar la volta, anant-se fins al fons de la botiga. Quan va tornar portava a les mans un llibre molt petit, com un petit bloc de notes, de tapes desgastades.
- Perdona, petita - va dir, amb aire contrariado- però és l'únic que he pogut trobar. No crec que et sigui d'utilitat, la majoria són llegendes, però ...
- Si vols un lloc tranquil per llegir, et recomano el Parc- em va dir quan ja em marchaba- per allà no hi va molta gent.
- Oh, gràcies.