- Aquests grangers idiotes ens faran rics ... jejeje - Deia Furiolo, mantenint en alt el saquet de monedes.
- La veritat és que espantar grangers morosos no és el que més em diverteix. Fa temps que no ens manen matar ningú. Bufff ... - Va esbufegar Piruleta.
Aquests eren els seus sobrenoms des que van començar a treballar de "intermediaris" per als nobles adinerats. Portaven tant de temps fent-ho, que mai usaven ja els seus veritables noms.
- Bé, mira el costat bo; amb aquests feinetes no ens embrutem la roba. No vull haver de gastar una altra vegada el sou en camises noves. - li va replicar Furiolo amb una ganyota horrible a la cara.
- En fi - va dir ignorándole- anem a l'hostal de la gòtica, a veure si té alguna cosa bona de menjar. -
- De debò hem d'anar-hi? En Andorhal hi ha més posades a part d'aquesta. Ja saps el mal rotllo que em dóna el que expliquen d'ella. -
- Bah, no siguis caganer. A que li tens por, a una mica de màgia? - es va burlar ella.
- Saps que no és només màgia. Aquesta dona tracta de tornar-li la vida al seu marit amb nigromància i arts fosques ... - va dir Furiolo en to misteriós.
Piruleta es va parar en sec i va mirar fixament molt seriosa.
- A veure ... Saps que el seu marit va morir fa 3 anys. Si encara segueix enterrat és perquè no li funcionen molt bé les forces del mal. De totes maneres, si aconseguís aixecar-lo, ¿què seria si no un munt d'ossos? - Va sentenciar i va continuar caminant.
Furiolo es va quedar un moment pensant en això i després la va seguir de prop observant el seu remenada de malucs a l'caminar. Hi havia conegut a moltes dones en els seus viatges, però sempre acabava tornant al llit amb ella. La desitjava amb bogeria; les cuixes, els seus pits, la seva marcada cintura ... Sempre havien estat amants, però mai tindrien una relació seriosa. Ella pensava que això entorpiria el seu treball. Tot d'una Piruleta es va aturar, fent-li xocar contra ella.
- Però què fas? - va dir mirant-per sobre de l'espatlla - Que ja hem arribat.
La posada de Casa o L'gòtica, com li deien els de la ciutat de Andorhal, era petita i una mica ombrívola, però sempre havia bon menjar i beguda, i pa acabat de fer. Andorhal era el major distribuïdor de gra de el regne.
La gòtica, era una dona antany presumida i molt femenina, però ara s'havia deixat portar per l'edat i la màgia negra i encara que intentava dissimular-ho durant el dia, se li notava cansada, ullerosa i sempre decebuda per no aconseguir el seu desig de portar de tornada al seu marit mort.
- Quant de temps sense veure-us! - va dir efusivament quan van entrar a la posada - Asseieu, us posaré una mica de menjar.
- Què li passa a aquesta avui? Que feliç se li veu ... - Va murmurar Piruleta quan la va veure entrar a la cuina.
- Igual ja ha aconseguit ressuscitar al seu marit ... - Va xiuxiuejar Furiolo en un fil de veu.
- Shhh ... que torna - va dir Piruleta a l'veure-la sortir una altra vegada.
La gòtica els va portar dos grans bols de sopa fumejant amb trossos de carn flotant i dues bones llesques de pa calentet. Després es va acostar a la barra i els va omplir dos gots de vi.
- Què aprofiti nois, Us quedareu a dormir veritat? -
- Si Marie, com sempre. Gràcies. - li va contestar Piruleta. La gòtica va tornar a la cuina i ells van donar bon compte del menjar, que només amb olorar-ja els havia obert la gana.
- Buuufff ... estic plena! - va dir ella quan va acabar.
- Només li has donat un mos a el pa, no vols més? - li va preguntar ell mirant amb cara de felicitat absoluta, després d'haver repetit dues vegades sopa.
- No, no. Tot per ti.- Li va contestar Piruleta amb l'estómac ple.
Van passar-hi la nit, redescobrint els seus cossos fins a quedar esgotats. Al matí següent a l'despertar-se, Piruleta va veure que Furiolo no estava al llit. A el cap d'un moment ho va sentir vomitant al bany.
- Furiolo ¿et trobes bé? - Li va dir apropant-se a la porta.
- No gaire, crec que ahir a la nit vaig sopar demasiad ... arrggghhh ... - Es va interrompre tornant a vomitar.
- Mare meva, sí que estàs malament, si ... - A l'hora Furiolo va sortir de l'bany i va anar a estirar-se al llit.
- Estàs posant-te una mica groc. Igual hauria de buscar un sanador. - Li va dir ella alguna cosa espantada.
- No ... tranquil ... serà un empatx. Em quedaré una estona tombat a veure si em passa. - Va contestar ell a el temps que es tapava amb la manta.
Com que no volia deixar-lo sol, Piruleta va aprofitar el matí per dutxar-se i tallar-se una mica els cabells amb una de les seves dagues. A mig dia Furiolo no havia despertat, encara que seguia tenint un color molt estrany, així que va decidir baixar a menjar alguna cosa i anar a buscar a un sanador.
- Bon dia noia, Vols menjar? Tinc pa acabat de fer. On és el teu aposto company? No em diguis que segueix adormit ... - Li va dir La gòtica a l'veure'l baixar per les escales.
- La veritat és que no es troba molt bé. A el parer va menjar massa ahir a la nit - Li va contestar Piruleta. - Menjaré el que tinguis fet i me n'aniré a buscar un sanador.
- Mmm ... Un sanador ... si ... - Li va dir l'hostalera pensativa - Et trauré un bon plat de xai i un tros cruixent de pa. Seu on vulguis, querida.- i va sortir com ànima que porta el diable a la cuina. Piruleta es va acomodar en una taula prop de la llar de foc. La gòtica va aparèixer apressada amb un plat de xai estofat amb patates i una immensa rodanxa de pa.
- Mare meva Casa, crec que t'has passat! - Li va dir amb els ulls com plats.
- No et preocupis. Tu menja que estàs molt prima. El pa calentet et sentarà molt bé. - Li va dir amb una estranya mirada quan tornava de la barra amb un got de vi - Menja, menja ... -
- A aquesta dona li falta un cargol - Va murmurar Piruleta per a si mateixa. I va començar a menjar estofat. Quan portava mig plat va començar a sentir-se marejada.
- Serà d'el vi - Es va dir.
Però de sobte li van venir arcades. Les primeres les va poder aguantar, però a l'hora va sentir que necessitava anar a l'bany. Es va aixecar ràpidament, però no va tenir temps de més i va omplir el terra i la taula propera d'un espès vòmit verd.
- Estimada, crec que tu també tens empatx - Va dir tot d'una la gòtica, que havia aparegut allà sense fer el menor soroll i la mirava amb una cara de serenitat estranyíssima. - No et preocupis. Torna al llit i descansa, jo aniré a pel sanador.
- Graci ... - Va intentar dir Piruleta, però no puc acabar la frase a causa d'una nova sèrie d'arcades.
Va decidir que el millor era fer-li cas i pujar al llit. Quan va entrar a l'habitació, li va donar el temps just d'arribar a el bany per poder vomitar, però aquesta vegada va ser sang el que va sortir de la seva boca i va tacar els seus llavis. Espantada, es va netejar corrent al lavabo, però no li va servir de molt ja que va vomitar una vegada més. Cada vegada era més incontrolable. Estava començant a marejar de veritat. Què li estava passant? Va agafar aigua per netejar el lavabo i llavors es va adonar que alguna cosa es movia.
- Però Què dimonis ...? - Va deixar l'aigua i miro més de prop. - ¿Cucs? Puaaaj - Va dir i va sortir corrent de l'bany fastiguejada i marejada.
Seguia tenint nàusees i ara a més estava espantada. No entenia res. Estaria malament el menjar? Llavors va sentir veus fora de la posada. Amb prou feines es va acostar a la finestra. Hi havia una multitud prop de l'entrada de la ciutat. Hi havia guàrdies reals i el propi Príncep Arthas.
- Què dius? Què el gra ja ha estat enviat a les granges? Per la llum, estem perduts. - Va dir un d'ells.
¿El gra? La seva ment no funcionava bé, se li estava ennuvolant la vista. Què li passava a l'gra? Llavors es va recordar de el pa i la insistència de Casa en què mengessin.
- Ens ha enverinat. Casa ens ha enverinat ... - Però la seva veu s'apagava, s'estava quedant sense forces. Es va deixar caure al llit asseguda. - Furiolo ... - No hi havia pensat en ell des que havia baixat a dinar. Es va girar tan ràpid com li van deixar les seves forces i es va quedar petrificada. El cos de Furiolo hi era, però s'estava podrint. Trossos dispersos de el cos estaven caient i en el seu lloc brollava pus i els mateixos cucs que ella havia vomitat.
Piruleta va voler cridar, però la veu no li sortia, començava a perdre la vista i li xiulaven les orelles. La mà en la qual s'havia recolzat per girar-se al llit va cedir al seu pes i va caure de costat al llit amb el cap prop de el pit de Furiolo que encara respirava molt lentament. No estava mort.
- Nigromància ... - Va pensar.
I llavors es va desmaiar.
* * *
A prop d'allà La gòtica es va acostar a una de les tombes de l'cementiri.
- Ha arribat el moment, el meu amor. - Li va parlar de la tomba - He servit bé a l'culte dels maleïts. Tot el gra ha estat enviat a les ciutats. Kel'Thuzad em atorgarà l'oportunitat d'una vida nova. Una vida eterna per trobar la manera de portar-te de tornada. El verí ja corre per les meves venes - va dir quan les nàusees van començar a arribar. Es va estirar a la banda de la làpida i li va dir - Aviat estarem junts.
I allà es va quedar estirada. Esperant l'anhelada mort.