Els primers raigs de sol banyaven les copes dels arbres de les Vessants de Trabalomas. Prop d'una muntanya de les ruïnes d'Alterac, un cartell metàl·lic cobert amb una fina capa de pols començava a il·luminar-se. "Tuercaluminosa", podia llegir-se al cartell. Llavors una diminuta mà va aparèixer per netejar la pols suaument amb un diminut drap de teixit de seda d'aquell cartell.
"Avui és el dia, ha d'estar tot perfecte "- va pensar el diminut ser.
Ratín Tuercaluminosa era el propietari d'aquell cartell, així com de la casa que li corresponia. Una casa que, com la de qualsevol gnom, era circular i construïda amb metall. Disposava de 3 plantes. A la planta baixa es trobava el saló. Comptava amb un sofà de cuir bast de color negre enganxat a un televisor, que era un invent revolucionari de Ratín. Se suposava que el televisor hauria de portar les notícies del que passava a Azeroth a totes les cases que disposessin d'un però de moment l'únic que podia veure en aquella pantalla era la càmera que Ratín Tuercaluminosa havia instal·lat al soterrani. Aquella planta també comptava amb una cuina i dins d'aquesta es trobava "Xef-E" que era el robot que cuinava per Ratín. La casa comptava amb multitud d'aquests robots que ajudaven a el gnom tant en tasques domèstiques com en els seus estudis d'enginyeria.
A la planta superior hi havia el dormitori, comptava amb una diminuta llit cobert per una manta de teixit rúnic de molt bona qualitat. També hi havia un petit escriptori que estava ple de papers, plànols, plomes estilogràfiques i pots de tinta de tots els colors. L'estada estava molt ben il·luminada gràcies a un llum amb forma de giroscopi i diversos canons de llum situats al llarg de les parets de l'habitació.
Però era al soterrani on es trobava el veritable tresor de Ratín Tuercaluminosa. Allà un podia trobar de tot de la mateixa manera que fins i tot podia perdre entre la ferralla, femelles, molls, planxes de metall, cabdells de llana, restes d'experiments fallits, caps de robots i altres andròmines que Ratín emmagatzemava amb entusiasme. El soterrani era també 2 vegades més gran que el saló i 4 vegades més gran que el dormitori. Comptava amb innombrables pissarres plenes de gargots, taules de treball, portalàmpades mòbils i robots d'assistència. Allà, a més, també es trobava la joia de la corona d'Ratín. Havia estat treballant durant mesos i fins i tot anys en allò, i avui era el dia de provar-ho.
-On s'haurà ficat aquest idiota? - Va pensar Ratín. - Ja hauria d'haver arribat.
Ja gairebé a mig matí va ser quan per fi va sonar el timbre de la porta. "Ringggggggggg, ringgggggggg, ringggggggg".
-Ja va, ja va! - Va cridar Ratín mentre caminava cap a la porta. - Arribes tard animal de el dimoni!
A l'obrir la porta Ratín Tuercaluminosa es va trobar amb la silueta d'un ésser gegant si ho comparàvem amb ell. Tenia les mans enormes i plenes de pèl que a més li cobria bona part de la resta de el cos. En el cap, dues banyes s'alçaven orgullosos amb una lleugera corba en direcció a al front. No obstant això, era en les potes on un trobava la major peculiaritat d'aquest ésser, una d'elles comptava amb una immensa peülla que feia joc amb el color fosc de l'Taure però l'altra ... l'altra comptava amb una mena de cama de ferro que substituïa a la qual abans havia estat de carn, raó per la qual el Taure trontollava una mica a l'caminar.
-Ho sento Ratín, últimament aquesta pota em mata cada vegada que faig un pas. - va dir el Tauran. - Com està allò?
-Bé, bé, he programat ia totes les funcions i coordenades, si res surt malament hauríem de ser capaços d'arribar a Molí Tarren en qüestió de 0.0000587 segons. L'únic que em preocupa és tornar-nos a materialitzar en el lloc correcte, si hagués qualsevol error ... - El gnom no va acabar la frase, però era evident que si l'experiment fallava el pagarien car. - Tot i que per això hi haurà temps més tard, deixa veure aquesta cama.
Encara que a ulls de qualsevol habitant d'Azeroth la relació entre un gnom i un tauren no era massa normal, Ratín Tuercaluminosa i Vagorrio Piernamuñón ja feia molts anys que compartien una amistat.
El gnom havia rescatat el tauren quan aquest tot just era un cadell al Campament Taurajo. Vagorrio havia fugit durant l'assalt dels "Tòtem Sinistre" amb la mala sort de caure en un parany que li va atrapar una cama. Ratín, que es trobava d'aventura, no va tenir més remei que separar la cama de el cos de l'Taure per poder rescatar-lo, el va portar a casa seva i allà el va curar, criatura i educar. A causa dels problemes que reportava no tenir una cama Ratín va treballar durant un temps en una cama mecànica per ajudar a Vagorrio que va poder finalment tornar a caminar. Des de llavors Ratín i Vagorrio havien viscut centenars d'aventures, anaven a explorar a Terres de la Pesta o Costasur, llançaven coets, dissenyaven carabasses de Halloween per vendre-les als mercats de les grans ciutats oa les cases de subhastes i fins i tot un cop van fer front a l'Yeti que es passeja a sud de les ruïnes de Alterac. Per tot això Ratín s'havia convertit com un pare per Vagorrio i el gnom volia tant com a un fill a l'Tauran.
-Bé, ja està, ara hauria de fer-te mal molt menys Vagorrio. - Va dir Ratín un cop va haver acabat de reparar la cama mecànica. - Bé, què et sembla si recollim unes quantes flors de jardí? Ens caldrà combustible si volem que funcioni ...
-D'acord, però m'ho dius a mi fer servir la TurboRecolectora ZX-3000 aquesta veeeeez! - Va dir suplicant el Tauran.
-Ni parlar, la TurboRecolectora és meva, ja ho saps. - Va assenyalar Ratín.
El gnom es va posar a l'esquena una espècie de motxilla que connectava a un tub succionador i va sortir a jardí juntament amb el seu amic.
-¡Porfavoooooorrrrr! - Va insistir Vagorrio amb uns ulls brillants com els d'un gatet que demana mims al seu amo.
-Maleïda sigui, està bé, però només una vegada! - Va accedir per fi Ratín.
Ratín li va passar l'artefacte a Vagorrio que, ple d'emoció i entusiasme, l'hi va posar a l'esquena i va anar corrent a jardí de Flor de Pau que hi havia fora de la casa.
-¡Preparados! 3, 2, 1 ... - Vagorrio va iniciar el compte enrere i va prémer el botó vermell. La màquina de la seva esquena va emetre un gran estrèpit que va ressonar per tota la muntanya i va començar a vibrar. Vagorrio va agafar el tub fortament amb les dues mans i va apuntar cap al jardí de flors. Immediatament un petit tornado va sortir de l'tub de l'aparell i va ser succionant cadascuna de les flors com si sabés cap a on havia de moure per atrapar-les.
-D'acord, ara només hem d'esperar que la TurboRecolectora converteixi les flors en combustible. - Li va dir Ratín a Vagorrio. - Saps la importància que té el que farem avui veritat?
-Fa un any que no deixes de repetir-Ratin. Què si sortirem als diaris, què si posaran el teu nom a un estel, què un goblin no podria ni somiar amb alguna cosa així ... - Li va respondre Vagorrio.
-I tant que un goblin no podria ni somiar amb alguna cosa així! - va dir Ratín enfadat. - Aquests idiotes verds només pensen en l'or. Escolta Vagorrio, això és molt més que un invent, canviarà l'estil de vida de la gent, es tracta d'un transportador de matèria en tota regla. - Ha puntualitzat el gnom.
El seu invent constava d'una plataforma que subjectava un giroscopi aparentment normal, el giroscopi anava connectat a una bateria que funcionava amb oli refinat de Flor de Pau, que era extremadament barat. Si sortia bé, la màquina seria capaç de transportar-los des de casa a la muntanya fins a la casa de Vagorrio que es trobava en el Molí Tarren en menys del que es triga a parpellejar. Amb això Ratín esperava poder transportar matèria a qualsevol part d'Azeroth i Terrallende de manera instantània.
-Anem, puja. - li va dir Ratín a Vagorrio.- Ha arribat l'hora.
El tauren va pujar a l'artefacte, i allà es trobaven tots dos, com en tantes altres ocasions, junts i preparats per afrontar una nova aventura. Es van col·locar el caputxó amb ulleres d'aviador i la jaqueta de cuir.
-¡Ratín, estic molt emocionat! Espero que tot surti bé i ens veiem a l'altre costat! - li va dir Vagorrio finalment a Ratín.
-D'acord, ¡som-hi! Calculant ruta ... preparant coordenades ... abastint tanc de combustible ... preparant reactors ... I finalment ... el botó Vermell! - va dir Ratín a el temps que va iniciar el seu invent.
Tot d'una dins d'aquell soterrani tot es va il·luminar de sobte, el giroscopi va començar a brillar i tot seguit es va absorbir a si mateix deixant la sala totalment deserta.
Al Molí de Tarren tot seguit va aparèixer una espurna i al costat d'ella va aparèixer el giroscopi amb dos tripulants a bord.
-Ha estat un èxit! - Van cridar tots dos a l'uníson. - Èxit, èxit, éééééxito!
Ratín i Vagorrio es van baixar de la nau i s'estaven fonent en una abraçada quan el giroscopi va començar a tremolar. Va tremolar i es va il·luminar, va començar a esquerdar-se i finalment va esclatar.
Els cossos dels dos amics van sortir disparats abans que poguessin fer res. Entre fum i foc el cos de Vagorrio es trobava prop d'un arbre però el gnom havia desaparegut completament.
El braç de l'Tauran va començar a moure un cop es va haver dissipat la majoria de fum. Tot d'una el cap de Ratín treure el cap d'entre els braços del seu amic.
-¡Vagorrio! ¡¿Vagorrio estàs bé ?! 'Vagorrio háblame siusplau! - les llàgrimes començaven a treure el cap als ulls de l'gnom que començava a comprendre la gravetat de la situació en què es trobava. - M'ha salvat, Vagorrio m'ha salvat, em va protegir de l'explosió i de l'xoc contra aquest maleït arbre. - va pensar mentre observava el cos inert de què havia estat el seu fidel company tants anys.
Ratín va llançar un crit ofegat, per culpa seva havia passat allò. Vagorrio li havia alertat moltes vegades de la probabilitat que existia que no sortís bé. Ara per culpa seva el Taure havia mort, no podria perdonar mai.
Mentre plorava desconsolat abraçat a Vagorrio, el tauren va començar a moure lleugerament.
-Coff, coff- Vagorrio tossia.
-¡VAGORRIO !, ESTÀS VIU! - els ulls de Ratín es van obrir com plats i li va donar una abraçada al seu amic que gairebé el deixa sense respiració.
-Què pensaves eh ... què et podries desfer de mi tan fàcilment? - a jutjar pel to de la seva veu, el tauren havia resultat ferit tot i que semblava que sortiria d'aquesta. - Et farà falta alguna cosa més que una explosió de res ... Encara que ... - el Tauran va baixar la seva mirada a el lloc on hauria d'estar la seva cama mecànica. - Sembla que vaig a necessitar un arreglillo eh ... - la cama havia desaparegut producte de l'explosió.
-Solucionaremos això Vagorrio, no et preocupis, l'important és que aquestes aquí.- va dir Ratín.
Van passar dues setmanes des de l'accident i Ratín havia creat una cama nova per Vagorrio, totalment funcional i millor articulada que l'anterior. El tauren li havia agraït en múltiples ocasions aquell invent gràcies a el qual tornaria a caminar normalment.
Es trobaven a la taula de la sala sopant mentre veien a la televisió les imatges de la construcció de l'giroscopi que Ratín tenia gravades. Les emocions passaven pel cap de l'gnom provocant tristesa al mateix temps que alegria, no havia complert el seu somni però el seu amic era amb ell.
-Vagorrio, m'agradaria donar-te alguna cosa. - el gnom li va parar una caixa a l'tauren.
El tauren va obrir la capseta i dins va trobar una fotografia de tots dos costat de les restes de l'giroscopi que reposaven al soterrani. Vagorrio mirar a Ratín als ulls amb una llàgrima traient als ulls.
-Moltes gràcies per tot amic, t'estimo. - amb aquestes paraules el tauren no només havia agraït a Ratín el seu regal, sinó tot el seu temps junts.
Dedicat a la meva amiga Nova per ajudar-me a trobar-li nom a l'gnom
Genial!